Vinc de la "SeTmana BarraKuda" -respectaré el nom que se li ha donat- que es un festival de música "heavy" que es fa en el meu poble, Aldaya. Està dirigit per un grup de jóvens dits els "InKiets" -torne a respectar el nom- que mengen pa gràcies al nostre ajuntament regentat hui per hui per els socialistes.
Baix la meua opinió com un ciutadà més del poble, pense que es fa una festa per a jóvens massa exclusiva ya que l'afició per eixe estil de música es prou llimitada. Bo pero açò no ve per allò. Lo cert es que no he estat molt de temps, actuava un grup de Pego -poble que es troba al nort d'Alacant- i me he sentit ofés per els càntics adoctrinadors pancatalanistes del grupet, que més que cançons pareixien mítins independentistes seguits a crits per gent de les que estic convençut que més de la mitat no tenen principis ni vista, no en sentit lliteral per supost. El grup reivindicava una i atra volta la catalanitat dels valencians i m'ha vingut un oix interior que no he pogut aguantar anar-me'n ben llunt.
Yo com aldayer intente no permetre que el dines i esforç propi i dels meus siga usat per a dur a esta colla de manipuladors manipulats a seguir el seu propòsit que no compartixc. Com aldayer em trobe avergonyit, com a valencià ofés. ¿Per qué la música en valencià està tan politissada? ¿Per qué no es pot cantar en valencià deixant les idees polítiques a un costat? Es trist vore com la societat es víctima de ella mateixa, a lo millor deuria de sentir-me orgullós de vore com la adoctrinació política damunt meua no pot en la que he rebut de mos pares i de l'experiència.
I ya per a acabar m'agradaria escriure un text -esta volta en castellà- redactat per un historiador important en Espanya. Tracta sobre l'intent fallit revolucionari massonic en Babiera (Alemanya) i la posterior i sí conseguida revolució francesa. Pense que redacta molt be lo que baix el meu pensar sofrim en estos moments els valencians.
Yo com aldayer intente no permetre que el dines i esforç propi i dels meus siga usat per a dur a esta colla de manipuladors manipulats a seguir el seu propòsit que no compartixc. Com aldayer em trobe avergonyit, com a valencià ofés. ¿Per qué la música en valencià està tan politissada? ¿Per qué no es pot cantar en valencià deixant les idees polítiques a un costat? Es trist vore com la societat es víctima de ella mateixa, a lo millor deuria de sentir-me orgullós de vore com la adoctrinació política damunt meua no pot en la que he rebut de mos pares i de l'experiència.
I ya per a acabar m'agradaria escriure un text -esta volta en castellà- redactat per un historiador important en Espanya. Tracta sobre l'intent fallit revolucionari massonic en Babiera (Alemanya) i la posterior i sí conseguida revolució francesa. Pense que redacta molt be lo que baix el meu pensar sofrim en estos moments els valencians.
“Una sociedad es como un campo de cultivo. Sólo necesitas ocuparte de la enseñanza que reciben los niños, de las personas que administran la justicia, de algunos policias, y poco más... Con esas semillas en mano, lo que crecerá en pocos años será muy distinto. Arrancamos los hierbajos del cristianismo y sembramos la filosofía del progreso; arrancamos las malas hierbas del orden y sembramos la promesa de un futuro mejor; arrancamos esa institución opresora que se denomina familia y sembramos nuestra doctrina en los corazones de unos niños que serán educados única y exclusivamente por el Estado; arrancamos los púlpitos y quemamos las Biblias, y sembramos nuestros periódicos y panfletos. Así se cambia el corazón de una sociedad y cuando el corazón no es el mismo basta con dar una patada al mueble carcomido para que se venga abajo.”
